EL LÍDER QUE CONVERSA
Actualment s’està escrivint molt sobre lideratge en general i sobre els líders en particular. I quan es fa, gairebé sempre es destaquen qualitats del líder que tenen a veure amb la seva capacitat d’influència, de motivar els seguidors, d’assolir els objectius… però malauradament es sol obviar una responsabilitat que penso és de les més importants pel que fa al lideratge: la conversa.
I és que la conversa és una de les capacitats més intrínseques de l’espècie humana. Com diu el professor Álvaro González – Alorda, som éssers dialògics, és a dir, que ens diferenciem d’altres espècies animals per la nostra capacitat de dialogar entre nosaltres. En un moment com l’actual, on les xarxes socials (facebook, linkedin, twitter…), els e-mails, whatsapps etc… estan guanyant un grandíssim protagonisme, la conversa és més important que mai. I no es que tingui res en contra d’aquests mitjans, al contrari, em semblen molt interessants i pràctics. Ara bé, res pot substituir el veritable poder de la conversa. Quants e-mails enviem per un tema en concret quan amb una simple conversa seria suficient? Quan temps fa que no mirem algú als ulls i li diem: “vull parlar una estona amb tu?”
Ara, enraonar és una tasca molt important; però per desenvolupar un bon lideratge és totalment imprescindible. No obstant i de forma força paradoxal, les escoles de negoci i altres estaments formatius dediquen molt poc temps en desenvolupar en els directius competències bàsiques de la conversa com l’empatia, l’escolta activa… A més, la majoria dels líders dediquen molt poc temps a parlar amb els seus col·laboradors i solen abusar de mitjans de comunicació no personals.
Conversar ve del llatí “conversare” que vol dir convertir, girar, donar-li la voltar. I és en aquesta línia que la conversa s’assembla més a una multiplicació que a una suma. És innegable el gran poder que té la paraula en gran quantitat d’àmbits de la nostra vida: l’educació dels fills, la vida en parella, les relacions professionals… Crec que seria molt interessant que ens analitzéssim i penséssim quan temps dediquem cada dia a la conversa. És suficient? De ben segur que no. Estic plenament convençut que la nostra qualitat com a fill/a, pare/mare, directiu/va o líder milloraria notablement en la mesura que fóssim capaços de deixar de fer algunes tasques que fem diàriament per poder dedicar més temps conversar. Per què al final, i tornant al tema del lideratge, la qualitat del nostre lideratge depèn bàsicament de la qualitat de les nostres converses. I com diu el ja citat professor González – Alorda, “si volem canviar el món… hem d’afrontar les nostres converses pendents”. Som-hi!
